És un massís de formes singulars que s'enlaira bruscament a l'oest del riu Llobregat fins als 1.236,4 m del cim de Sant Jeroni.[1] Altres cims montserratins són el Cavall Bernat, les Agulles, el Serrat del Moro, el Montgròs, Sant Joan, la Palomera, etc. Va ser declarat parc natural el 1987 per garantir-ne la conservació.
Al llarg dels mil·lennis, els moviments isostàtics i tectònics, els canvis climàtics i l'erosió han acabat modelant un relleu brusc, amb grans parets i blocs arrodonits de conglomerat rosa i argiles. A les seves entranyes, l'erosió de tipus càrstic ha creat coves, avencs i torrenteres.
El bosc mediterrani per excel·lència és també el tipus de vegetació predominant a Montserrat. En destaquen les alzines. Pel que fa a la fauna, actualment hi podem trobar aus com el roquerol i el pela-roques. Pel que fa als mamífers, hi destaquen l'esquirol, el gat mesquer, porc senglar i les cabres salvatges.
A part del monestir i la Santa Cova, la muntanya conté un bon nombre de petites esglésies i d'ermites abandonades, com Santa Cecília, Sant Benet, Sant Joan, Santa Magdalena, Sant Miquel, Sant Jeroni, etc.
La marededéu, anomenada familiarment "la Moreneta" pel seu color fosc, és una talla romànica de fusta del final del segle XII; el seu color és el resultat de la transformació del vernís a causa del pas del temps.
